Llenguatge audiovisual

Oh, Brother!

A classe de Comunicació oral, escrita i digital hem analitzat els diferents llenguatges l'oral (hem fet recitacions i debats), hem elaborat escrits i hem analitzat el llenguatge audiovisual. Un dels vídeos analitzats va ser aquest anunci del Seat Altea d'aquest any que narra la història d'una família que adopta un monstre que es fa gran com més te l'estimes. Arriba un moment que és tant gran que no cap al cotxe. Aleshores la família ha de comprar el cotxe anunciat perquè hi càpiga.

Òbviament, les famílies normals no tenen monstres, però l'anunci està dirigit a families amb fills. L'anunci acaba amb una frase que fa així: Ja se sap que passa amb els mostres, que creixen i creixen i creixen... En aquesta frase quan diu monstres es refereix als nens.

Aquest anunci es "la continuació" d'aquell que els nens omplien el cotxe de ninots i un porquet de peluix es quedava a fora. Quan surten imatges de la casa també apareix el porquet aquell que preocupava tant.

A continuació penjo el vídeo de l'anunci d'aquest any:

Recitació

A classe de Comunicació oral, escrita i digital, vam haver de recitar una història o un poema. Vaig buscar en un llibre de contes un que durés poc i vaig trobar el conte que poso a continuació:

EL TALP I EL GRIPAU

Els talps, com les seves cosines les rates, són unes bestioles que viuen habitualment sota terra. Tenen el pèl de color marró fosc i no són gens estimats pels pagesos, perquè aquests animalots tenen la mania de viure als prats de vora el riu. Escampen per tot arreu una mena de formiguers molt empipadors, sobretot a l'hora de segar. Segons la bona gent, els talps no tenen ulls però n'havien tingut, allà on ara només hi ha dos foradets petits i foscos. S'explica que, temps enrere, el talp i el gripau es van trobar un dia. Després de molta xerrameca, es van fer molt amics. I d'ençà d'aquell dia, cada matí, a trenc d'alba, les dues bestioles feien cap a la vora del riu per fer petar la xerrada. Fins que un bon dia, cansats de fer broma i explicar-se acudits es van mirar fit a fit. I van adornar-se que el talp tenia ulls però era escuat, i en canvi el gripau tenia cua però no tenia ulls.

- Què en fas, talp, dels ulls?, va preguntar el gripau.

- I a tu, per a què et serveix la cua?, va replicar el talp.

- Com t'ho diria? No, no en faig res. I si vols que et sigui sincer, mai fins ara m'havia adonat que l'arrossegués.

- Saps què podem fer, gripau? Ja que no en fem res ni tu ni jo, tu em dones la cua i jo et regalo els ulls.

- Tracte fet i no en parlem més!

I així ho van fer. Com que les dues bèsties eren carn i ungla, van canviar-se ulls i cua, amb la mateixa naturalitat amb què els nens es canvien cromos. De llavors ençà, el talp és cec i el gripau és escuat.

El debat universitari

Els debats universitaris consten de grups de 8 a 10 persones formats per dos equips equilibrats. Com a mínim tres persones de cada equip han de realitzar el paper d'oradors, els altres seran investigadors i un haurà de ser capità.

• Els oradors són els que exposen els motius i els arguments sobre allò que defensen i s'enfronten a les possibles preguntes dels investigadors.
• Els investigadors podran fer preguntes als oradors de l'equip contrari.
• El capità és el que organitza el treball i planifica les intervencions.

Els debats estan dividits en quatre parts. A classe vam disposar de tres minuts per part, és a dir, 12 minuts per equip. El debat complet durava 24 minuts.

A continuació hi ha la web de la pàgina de la Xarxa Vives d'universitats, que organitza la Lliga de debats universitaris.

Com parlar bé en públic?

A classe de comunicació ens van recomanar la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Després de la lectura n'havíem d'extreure les idees més importants i que més ens podien ser útils.

He elaborat un decàleg amb trets essencials més rellevants que vaig extreure del llibre de cara a fer una bona exposició oral:

1. Preparar-se l'exposició oral per anar segurs alhora de parlar.
2. Dominar el tema del que es parla. Saber respondre a les sis preguntes claus (què, qui, com, on, quan i per què).
3. Fer una introducció on el públic s'interessi per allò que volem presentar.
4. Fer un guió amb els punts de tot el que has de tractar de manera que no oblidar-se res.
5. Citar dades, pel·lícules, documents... Enriqueix la nostre exposició i captiva l'atenció del públic. També cal citar-ne les fonts.
6. Controlar el volum de a veu.
7. Utilitzar frases curtes i clares.
8. L'expressió corporal. Ni quedar-se quiet com un estaquirot, ni anar amunt i avall, sinó relaxar el cos i moure's amb tranquilitat.
9. Tenir en compte que la conclusió ha de respondre la hipòtesi plantejada a la introducció.
10. Si tenim sentit de l'humor, ens anirà bé utilitzar-lo per trencar el gel al principi de l'exposició.

Els autors

Joana Rubio va néixer a Capellades l'any 1962. És llicenciada en Ciències de la Informació i actualment és professora de Tècniques de la Comunicació a la UPC.

Francesc Puigpelat va néixer a Balaguer l'any 1959. És llicenciat en Filosofia i té un màster en Periodisme. Actualment treballa com a periodista i escriptor, ja sigui de llibres o de guions de programes de televisió.

Visita al Cibernàrium

El cibernàrium està situat a Nou Barris al carrer Marie Curie. És un centre d'alfabetització digital, és a dir, donen suport enfront la utilització dels recursos digitals aparticulars i empreses. Hi ha tres línies d'activitats gratuïtes: Inicia't en Internet, Creix amb Internet i Itineraris de formació.

Està dirigit a tots els ciutadans majors de setze anys i es presenten els cursos en càpsules de curta durada (de 1 a 4 hores).

Vam anar al Cibernàrium per assistir a una conferència que van oferir dos professors de comunicació de la UAB.

Vam repassar les diferents escoles i la importància de la omunicació en l'educació.

Per comunicar-se cal la paraula, ja sigui en forma de diàleg o en escriptura.

L'escola del llibre sagrat

Primerament, les escoles seguien un llibre sagrat, una revelació divina. Es reverenciava el text. S'estudiava segons el llibre, la repetició i la memòria. Un cop s'acabava l'escola hi havien tallers gremials, on si que s'aprenia a través de l'experiència. Hi havia una iniciació en el món professional, es donava suport als gremis i s'aprenia sobre els instruments, les tècniques, el treball i l'artesania.

L'escola burgesa

Les aules estaven massificades,sobretot de les escoles de ciutat a conseqüencia de l'augment de la població a les grans ciutats per treballar en fàbriques arrel de la Revolució Industrial. La societat estava uniformitzada i hi havia una "disciplina civil". Cadascú ocupava el lloc que li tocava.

L'escola reserva

És el tipus d'escola que hi ha actualment. La societat és un espectacle, està centralitzada, burocràtica, homogeneïtzada, desincentivadores de l'aprenentatge... Una societat que s'ha tornat més dòcil que mai.

La societat és pren l'escola com un joc, com un lloc on deixar el nen mentre es va a treballar, i és el que cal canviar.

Les aules d'acollida

Un treball que s'havia de fer dins del Mòdul 1, és a dir, entre les assignatures de Comunicació i Gestió i TIC era una presentació sobre un tema relacionat amb el territori i per parelles. La meva parella era la Karen Luna. Vam triar de ferles aules d'acollida perquè és un tema educatiu i lligat al territori perquè rep l'alumnat de fora i el vol fer arrelar al nostre territori.

A continuació faré una breu explicació sobre que són les aules d'acollida i adjuntaré la presentació que vam utilitzar.

Les aules d’acollida són espais dins del mateix centre on, algunes hores hi estudia un grup reduït d’alumnes amb un professor especialitzat. L’aula d’acollida prepara els alumnes per poder participar en l’aula ordinària sense problemes, intenta accelerar el procés d’aprenentatge de competències lingüístiques, ja que faciliten la incorporació a la classe i s’adapta a la velocitat d’aprenentatge de l’alumne.

La composició del text

La composició del text: planificació, redacció i revisió.

La composició del text esta dividida en tres etapes que no segueixen un ordre determinat, sinó que es poden anar complementant.
Una etapa és la planificació, seguidament la composició i per acabar la revisió. He dit no tenen un ordre, però sempre ha d'acabar amb una revisió del qual n'estiguem satisfets.

La planificació és aquella etapa on busquem els objectius que volem aconseguir amb la realització del text i quina estratègia seguirem.

1. Analitzar la situació comunicativa (tenir en compte qui es el destinatari del nostre text, quina és la finalitat del text, objectius, extensió del text, estructura)
   
2. Recollir d'informació (respondre les sis preguntes bàsiques: qui, què, on, quan, per què i com).
   
3. Seleccionar i ordenar la informació

La redacció del text consisteix en convertir les idees que hem fet en la planificació en un text ben estructurat, separat en paràgrafs . Els paràgrafs poden presentar una sola idea, més d'una idea (paràgrafs introductoris que donen pas a altres paràgrafs més concrets) o una sola idea es pot desenvolupar en més d'un paràgraf (per idees complexes). És recomanable i gairebé necessari l'ús de connectors per enllaçar idees. Altres funcions dels connectors són senyalitzar,distribuir i relacionar la informació.

La revisió significa avaluar si el que hem escrit segueix les normes de coherència, cohesió, adequació, correcció i variació.

De brut a infecte.

Qui creieu que va més brut, un que va llardós o un de ronyós?

L'altre dia a classe vam veure les diferents maneres d'interpretar una paraula.Teníem set paraules i havíem de numerar-les de l'1 al 7 segons si expressaven (al nostre parer) menys o més brutícia.

• BRUT
• IMPUR
• INFECTE
• LLARDÓS
• MERDÓS
• PORC
• RONYÓS

I la meva puntuació va ser aquesta (de menys a més):

1. BRUT
2. RONYÓS
3. IMPUR
4. MERDÓS
5. PORC
6. LLARDÓS
7. INFECTE

Va ser complicat de enumerar, perquè cada adjectiu es refereix a una brutícia diferent.
Brut, ho és un gos de pelatge llarg, que ha anat per la muntanya i té el pèl recobert de fulles i llavors que s'enganxen, o un nen que a anat al parc i s'ha embrutat de terra. En general, és una brutícia fàcil de treure, com quan expulsem les estovalles perquè caiguin les molles de pà.
El que ve ara pot ser desagradable, però ronyós em suggereix una barreja de suor i la brutícia anterior, eliminable amb una simple dutxa.
Impur, només el sé atribuir als líquids, per tant no el trobo comparable amb els altres adjectius que descriuen coses sòlides.
Pel que fa merdós, més clar impossible, significa brut de merda. Ara, com que també es pot eliminar amb aigua li vaig posar el número quatre.
El següent és porc i crec que porc és d'aspecte el mateix que ronyós però amb la pudor característica dels porcs.
El penúltim és llardós i realment fastigós. Llardós prové de llard, que és el greix dels porcs. Per mi una cosa llardosa està recoberta de greix i costa molt d'eliminar amb aigua. Si vas d'excursió, et diran que netegis el plat amb terra i aigua, per poder eliminar el greix, ara, per netejar una cosa llardosa necessites tres ampolles de KH7.
I finalment el més repugnant: infecte. Aquest adjectiu només el sé aplicar a ferides que estan infectades. Per eliminar aquest tipus de brutícia necessites iode, paciència i en algun cas, antibiòtic. Quan hi penso em recorda a pel·lícules de monstres que tenen ferides que infectades que hi entren i hi surten larves.

Qui ets, tu?

UNA MIRADA VAL MÉS QUE MIL PARAULES

A l'Esther no la vaig conèixer fins la segona setmana de començar la universitat. Va venir el primer dia i després es va posar malalta. Tot i així, és com si ens coneguéssim del primer dia. La he triat a ella per aquesta mirada tant especial que té i que sense voler diu tantes coses. Em sobta molt que en segons quins moments, tant sols amb la mirada ja sé el que em vol dir. Crec que es una persona que juga molt amb els ulls,

per cada situació posa una mirada diferent i que s'escau. Llàstima que el treball s'hagi de fer sobre una foto i no sobre un vídeo, ni que fos de dos segons, perquè aquesta mirada que fa, va acompanyada d'un moviment de celles amunt i avall.
Aquesta mirada de la foto em suggereix complicitat i confiança. Confiança d'ella en mi i de mi cap a ella. També em recorda moments que hem passat juntes com quan vam quedar abans d'anar al sopar de la classe o quan vaig haver d'anar a Terrassa amb ella i el grup de treball de la pel·lícula d'Història i Antropologia de l'E

ducació i vam viure coses com la troballa del "Carrer de la Cisterna" i centenars d'anècdotes més que quan hi penso m'apareix a la ment aquesta mirada.

L'Esther és una noia de dinou anys, de pell pàlida i melena mitjana i rossa. És d'estatura mitjana. Li agrada ballat ballet,de fet n'és professora, ni que alguns dies no se'n recordi d'anar-hi.

És una noia alegra i que sempre busca el costat positiu dels problemes. Per això t'ho passes d'allò més bé amb ella, perquè és una d'aquelles persones que t'arranca un somriure.

Resum article: El llenguatge i les llengues

3. EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

3.1. ALGUNA COSA MÉS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ
El llenguatge humà està format per senyals organitzades entre si. Però és un sistema comunicatiu molt més complex que el dels animals.

3.2. ELEMENTS PER UNA DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE
La facultat dels humans és el llenguatge. És diferent al de la resta de primats, ja que té diferents nivells d'organització jeràrquica de la gramàtica i permet parlar de fets que no han passat mai en un passat o que encara no han passat i s'espera que passin.

A. El llenguatge i l'organització de l'entorn: La funció del llenguatge és organitzar allò que veiem en paraules, de manera que es limita la quantitat d'objectes i fenòmens que percebem per la vista i es més simple comunicar-nos entre nosaltres.
B. El llenguatge i el pensament: Les ments avançades pensem amb l'ajuda del llenguatge. Cal tenir el cervell especialment preparat per desenvolupar l'aprenentatge del llenguatge però amb la manca d'un sistema de senyals (com el llenguatge) és impossible assolir un mínim d'intel·ligència en els éssers humans.
C. El llenguatge i la memòria: El llenguatge és un factor imprescindible com a suport de la memòria individual i també col·lectiva que es passa de generació en generació a través de rondalles i mitjançant el llenguatge oral.
D. El llenguatge i l'autoexpressió: Per pensar, prendre decisions és necessari el llenguatge. Ens fa possible entendre'ns amb nosaltres mateixos, és a dir,reflexionar.
E. El mitjà més extens: El llenguatge és el mitjà de comunicació més extens dels usats pels éssers humans perquè engloba totes les situacions que ens presenta la vida, tot el que veiem, el que inventem... tot ho etiquetem de manera que ho traduïm de la realitat al llenguatge.

3.3 LA DEFINICIÓ GENERAL DEL LLENGUATGE
El llenguatge és un instrument comunicatiu propi dels humans i el més extens dels que posseïm i que ens permet crear discursos abstractes i la parla desplaçada.