A classe de Comunicació oral, escrita i digital, vam haver de recitar una història o un poema. Vaig buscar en un llibre de contes un que durés poc i vaig trobar el conte que poso a continuació:
EL TALP I EL GRIPAU
Els talps, com les seves cosines les rates, són unes bestioles que viuen habitualment sota terra. Tenen el pèl de color marró fosc i no són gens estimats pels pagesos, perquè aquests animalots tenen la mania de viure als prats de vora el riu. Escampen per tot arreu una mena de formiguers molt empipadors, sobretot a l'hora de segar. Segons la bona gent, els talps no tenen ulls però n'havien tingut, allà on ara només hi ha dos foradets petits i foscos. S'explica que, temps enrere, el talp i el gripau es van trobar un dia. Després de molta xerrameca, es van fer molt amics. I d'ençà d'aquell dia, cada matí, a trenc d'alba, les dues bestioles feien cap a la vora del riu per fer petar la xerrada. Fins que un bon dia, cansats de fer broma i explicar-se acudits es van mirar fit a fit. I van adornar-se que el talp tenia ulls però era escuat, i en canvi el gripau tenia cua però no tenia ulls.
- Què en fas, talp, dels ulls?, va preguntar el gripau.
- I a tu, per a què et serveix la cua?, va replicar el talp.
- Com t'ho diria? No, no en faig res. I si vols que et sigui sincer, mai fins ara m'havia adonat que l'arrossegués.
- Saps què podem fer, gripau? Ja que no en fem res ni tu ni jo, tu em dones la cua i jo et regalo els ulls.
- Tracte fet i no en parlem més!
I així ho van fer. Com que les dues bèsties eren carn i ungla, van canviar-se ulls i cua, amb la mateixa naturalitat amb què els nens es canvien cromos. De llavors ençà, el talp és cec i el gripau és escuat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada