Qui ets, tu?

UNA MIRADA VAL MÉS QUE MIL PARAULES

A l'Esther no la vaig conèixer fins la segona setmana de començar la universitat. Va venir el primer dia i després es va posar malalta. Tot i així, és com si ens coneguéssim del primer dia. La he triat a ella per aquesta mirada tant especial que té i que sense voler diu tantes coses. Em sobta molt que en segons quins moments, tant sols amb la mirada ja sé el que em vol dir. Crec que es una persona que juga molt amb els ulls,

per cada situació posa una mirada diferent i que s'escau. Llàstima que el treball s'hagi de fer sobre una foto i no sobre un vídeo, ni que fos de dos segons, perquè aquesta mirada que fa, va acompanyada d'un moviment de celles amunt i avall.
Aquesta mirada de la foto em suggereix complicitat i confiança. Confiança d'ella en mi i de mi cap a ella. També em recorda moments que hem passat juntes com quan vam quedar abans d'anar al sopar de la classe o quan vaig haver d'anar a Terrassa amb ella i el grup de treball de la pel·lícula d'Història i Antropologia de l'E

ducació i vam viure coses com la troballa del "Carrer de la Cisterna" i centenars d'anècdotes més que quan hi penso m'apareix a la ment aquesta mirada.

L'Esther és una noia de dinou anys, de pell pàlida i melena mitjana i rossa. És d'estatura mitjana. Li agrada ballat ballet,de fet n'és professora, ni que alguns dies no se'n recordi d'anar-hi.

És una noia alegra i que sempre busca el costat positiu dels problemes. Per això t'ho passes d'allò més bé amb ella, perquè és una d'aquelles persones que t'arranca un somriure.