Maria Rosa Valls defineix la comunitat d'aprenentatge com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Per tant, les comunitats d'aprenentatge són projectes escolars que defensen un aprenentatge basat amb el diàleg, no només entre alumnes i mestre o alumnes i alumnes sinó també hi tenen cabuda els pares i gent de l'entorn de l'escola. La responsabilitat de l'aprenentatge dels escolars no recau només sobre els mestres de l'escola sinó sobre tota la comunitat educativa. El meu company de classe, el Roc ho explica molt bé al seu bloc.
Ahir al diari Ara hi havia un article a l'apartat criatures que es diu: Escoles "slow", i posa exemples d'escoles que treballen per projectes, o que barregen els nens de diferents edats com els escoles rurals, i una que els pares tenen una estona per estar amb els nens quan arriben a l'escola. També explica el cas d'una escola bressol on els pares de nadons hi poden anar de bon matí i conèixer pares de nens més grans per intercanviar experiències. Crec que els dos últims casos són un bon exemple de comunitat d'aprenentatge.
També he trobat un vídeo del Telenotícies de TV3 que explica un exemple d'una escola de Terrassa on hi ha una comunitat d'aprenentatge i els pares que volen aporten allò que saben per millorar la pràctica educativa de l'escola.
Crec que les comunitats d'aprenentatge són positives en tots els aspectes. Els pares dels alumnes sempre tenen coses aportar a la classe i sempre que estiguin disposats a ajudar crec que cal acceptar la seva ajuda. Sempre he pensat que una manera de fer que l'educació sigui més bona és reduint la ràtio de les classes, de manera que es pot crear un diàleg entre els estudiants amb la guia del mestre. Si creem grups reduïts d'alumnes amb un adult (ni que no sigui el mestre) en alguns moments crec que poden arribar a aprendre un munt de coses. A més a més, les famílies dels alumnes també es senten una part activa de l'educació dels estudiants i per tant se senten més responsables. Penso que si tots els agents educatius de l'entorn d'un nen tenen un objectiu comú l'educació pot ser més efectiva.
Per saber-ne més:
R. FLECHA. COMUNITATS D’APRENENTATGE: UNA ALTERNATIVA EDUCATIVA (Document .doc)
X. Tedó al Diari Ara. Escoles "slow". 21 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada